divendres, 29 de febrer del 2008

El mossèn progre

L'únic candidat que es podria votar a l'alcaldia de Pineda (el poble on visc) és el que es comprometés a bombardejar la població i fer-la de cap i de nou. Caldria avisar la gent, tanmateix, abans de fer-ho.

Pineda és una de les mostres més horribles de l'urbanisme català. Tot el poble és esguerrat, i hauria de ser estudiat com a mostra perfecta de l'antiurbanisme: allí on un carrer hauria de ser tort, Pineda el té recte; on hauria de ser recte, el té tort; les formes rodones són, aquí, quadrades; les quadrades, rodones. On escaurien edificis alts, n'hi ha de baixos, on en caldria de baixos, n'hi ha d'alts. Dels materials de construcció, no cal ni parlar-ne: sorra de mar agrumollada amb saliva dejuna.

Pineda convida, tanmateix, a dues mostres d'orgull nacionalista. La primera és que en Coromines hi va escriure tres o quatre milions de pàgines, tancat sempre a casa. Encara el recordo amb el llum encès a les quatre de la matinada, quan jo sortia a escampar la boira i ell buscava l'etimologia d'algun d'aquests mots que encara hem salvat, a empentes i rodolons.

L'altra mostra de patriotisme ens el dóna avui el mossèn Ramon Masachs, rector de la parròquia del Poble Nou. És un dels poquíssims capellans catalans que diu les coses pel seu nom: que la COPE traeix profundament el missatge cristià; que Espanya ha de dialogar amb ETA; que l'Església ha de reconèixer el matrimoni homosexual; que s'ha de bandejar de l'escola -de la catòlica i tot- l'assignatura de Religió, entensa com a adoctrinament, no pas com a cultura.

Els escrits d'aquest savi els podeu llegir al web de la seva parròquia, http://www.telefonica.net/web2/parroquiapoblenou/.

També en trobareu referències al Vilaweb, http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2758019 i fins i tot, traspassant les fronteres, a Espanya: http://actualidad.terra.es/sociedad/articulo/feligreses_eta_parroquia_recogeran_firmas_2287977.htm

El mossèn demana signatures per a defensar la seva postura. És una llàstima que faci quinze anys que no trepitjo una església però, si és per aquest motiu, la trepitjaré amb molt de gust, i fins i tot em confessaré. Una xerrada amb aquest home deu ser una classe de doctorat.