Tantes coses que hem de dir-nos

Tantes coses que hem de dir-nos, i no gosem;
tanta tendresa, tantes tantines amb els ulls
i quan hem de parlar-nos, només balbucegem:
i volent ser-nos pont, ens som, només, esculls.

I no és l’orgull qui ens posa frens a cada pas:
d’orgull sí que en tenim, sí, però només de sentir-nos
tan a prop cada jorn. És el passat, i el fracàs
de moltes esperances que antany van enaltir-nos

i que amb el temps s’han anat, tristament, esvaint.
I és el respecte immens, sagrat, cap al que som
perquè no ens estimem el cos, només, ni el cap:

adorem l’altre i volem, comprenem el seu món
i ens fa por la violència de l’amor que sentim
i pensem que el cor, que és qui ens guia, no en sap.