L'educació preuniversitària espanyola consta de tres nivells: primària, secundària i batxillerat. Un percentatge relativament petit d'estudiants arriba a batxillerat i, per tant, la majoria de la població es queda al nivell de l'educació secundària, o ESO.
Al meu entendre, la característica més destacable de l'ESO (i no tant en el seu disseny primitiu, sinó, sobretot, en l'evolució que està experimentant darrerament)és que no està destinada a transmetre coneixements que facin progressar la persona, sinó simplement a presentar-li les habilitats bàsiques per a no fer nosa en la societat actual.
Quan, fa un temps, es va introduir l'assignatura d'Educació per a la ciutadania, més d'un va posar el crit al cel. A mi mateix no m'agrada gaire -alguns aspectes, com ara l'enaltiment de la Constitució, directament gens- però crec que l'assignatura tampoc no mostra un canvi de tendència sinó que, més aviat, la confirma i la consolida.
Efectivament, tota l'educació secundària és actualment una educació per a la ciutadania: es pot veure per exemple en el munt d'activitats extraescolars que es fan -en el meu institut, gairebé ja tenen el mateix pes horari que les classes-, o en els exemples que posen els llibres per a practicar el complement directe ("no embrutis el bosc"; "bosc", CD), o en els textos que es fan servir per a treballar la comprensió lectora, o en l'enfilall de xerrades amb què turmentem els nostres estudiants. Tot va enfocat a ensinistrar la ciutadania.
Aquest ensinistrament no és el d'una ciutadania sàvia i exigent. Es tracta més aviat de presentar, d'una banda, els coneixements bàsics per tenir salut i, doncs, no ser una càrrega per a l'estat (xerrades de sida, tabaquisme, drogues, etc.) i, de l'altra, de transmetre una sèrie de valors, fàcilment comprensibles i que permetin estructurar mínimament la societat: tolerància, no racisme, socialisme, constitucionalisme.
La composició social de les nostres aules, i el baixíssim nivell de la societat en general, no donen per més. L'educació secundària és, més que educació -entenent-la com la presentació de noves realitats, de nous horitzons que permetin el treball de la ment- una mena de manual d'instruccions mínim per no perdre's en el caos actual. Molt mínim, perquè no dóna per a gran cosa més que per fer de jardiner, però suficient per evitar una explosió social en un context tan divers com el nostre. Això és el que fem, doncs, els professors: transmetre el "top 10" de les consignes perquè no se'n vagi tot a rodar.
Més endavant, hi ha l'opció del batxillerat i de la universitat. Els qui la segueixen, acaben amb el temps sabent el mateix que generacions passades, però amb la diferència que triguen molt més: la maduresa que abans s'assolia a 2n de BUP ara s'assoleix en acabar la carrera. No és un retard perillós, perquè l'esperança de vida s'ha allargat molt, i no hi fa res que perdem cinc o sis anys més parlant pel MSN. Però és així.
Que l'educació va per aquest camí, ho demostren les famoses "competències bàsiques" que està implantant la Unió Europea arreu del continent, i que ja comencen a afectar de valent els nous llibres de text. Més que transmetre continguts, es tractarà de transmetre competències, "skills", és a dir, capacitats elementals per no desentonar. Caldrà seguir molt de prop el desenvolupament de tota aquesta normativa, perquè sens dubte reflecteix i marca el camí que volen que seguim en l'educació de les persones del futur.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Aquest ensinistrament social que dius ja pots suposar que tampoc m'agrada però no em queda clar si, paral·lelament a les diguem-ne “directrius oficials”, avui en dia a l'escola encara s'ensenya els alumnes a pensar, vull dir a pensar diferent de “la massa” i saber-ho defensar amb valentia i sense que la discrepància els pugui semblar que, per minoritària, ha de ser necessàriament dolenta; a tenir opinió pròpia, a no ser ramat de beeens, a aspirar a ser quelcom més que un desgraciat “obedient social” tota la vida, a prescindir olímpicament del que alguns marquen el que és políticament correcte i el que no ho és. S’ensenya tot això? Es fa aquesta tasca a les escoles? Doncs abans de que algú contesti em permeto respondre que, veient el que hi ha, des del govern fins a l’últim escombriaire, o tot això no es fa o, si es fa, no es fa amb prou diligència i efectivitat. Disculpeu la crítica si algú se sent al·ludit doncs a lo millor sóc jo que m’he quedat congelat en el passat i hauria de baixar el meu nivell d’exigència.
Doncs espereu-vos perquè la Llei d'Educació de Catalunya (=LEC) té perles com la següent:
"Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre són d'obligada observança per part de tot el personal que, de manera permanent o ocasional, treballi en el centre, i el seu exercici professional en el centre no els pot contradir." (art. 62.2)
Això, va en contra del que estableix, per exemple la denostada Constitució espanyola. Per exemple:
"Article 20.
1. Es reconeixen i protegeixen els drets:
[...]
c. A la llibertat de càtedra."
Som uns suïcides, oi que sí? Ah, i amb un tripartit molt "progre", també.
Jo també vull protestar, perquè quan les activitats extraescolars (de "cohesió de grup") primen per sobre dels continguts que s'han d'ensenyar a la classe, ja hem begut oli. La tendència, crec, va en la direcció de fer del professor una mena de monitor d'esplai. Sobretot, que els nois i noies estiguin distrets i "motivats"! Ai, senyor...
Publica un comentari a l'entrada