dissabte, 17 de maig de 2008

Votar amb la polla

Si la gent, a Catalunya, votés amb el cap, votaria un partit independentista perquè, com diu avui en Salvador Alemany a l'Avui, el món actual es caracteritza per una gran competició entre els territoris i, en el cas de Catalunya, la unió amb Espanya es tradueix en un benefici desmesurat cap a un únic territori, que és el centre i, concretament, Madrid. Racionalment, doncs, i amb independència de l'origen o la llengua materna, la independència de Catalunya seria l'única manera de garantir-li una competència digna dins d'Europa i del món. Tanmateix, la gent no vota independència i, per tant, no vota amb el cap.

Si la gent votés amb el cor, votaria un partit regionalista, perquè la població catalana és majoritàriament d'origen espanyol. Per tant, el que més s'adapta la seva visió del món és un partit que no trenqui els lligams amb Espanya, que és la terra dels seus pares i dels seus avis, però que defensi algun privilegi per a Catalunya, que és el territori on viuen. Tanmateix, la gent no vota regionalisme i, per tant, tampoc no vota amb el cor.

La gent vota PSOE. Ho confirma l'enquesta històrica que s'ha publicat aquesta setmana: per primer cop a la història de Catalunya, el catalanisme pot deixar de ser majoritari al Parlament de Catalunya. Montilla i Chacón guanyen de carrer: 27% davant de 21% de CiU i menys encara d'ERC. I això és perquè la gent no vota amb el cap ni amb el cor.

Quan sents parlar en Mas o algú d'ERC i el compares amb en Montilla, la diferència és abismal, en tots sentits. Totes les empreses de tots els sectors de totes les èpoques i de tot el món tindrien clar que cal contractar en Mas o en Carretero i no en Montilla. Tanmateix, a Catalunya la gent vota Montilla, i això és perquè vota amb la polla.

Hem arribat a una època en què els continguts dels missatges electorals no interessen en absolut. Aquests dies, CiU i ERC estan presentant unes reflexions boníssimes sobre el futur de Catalunya, amb vista als congressos que han de fer els respectius partits. Són documents profunds, ben pensats i que oferirien un futur segurament brillant per als catalans, parlin el que parlin a casa seva. Tanmateix, aquestes reflexions les seguim unes 2.000 persones a Catalunya. La resta dels 10 milions que viuen a casa nostra miren Tele 5, parlen pel MSN, van a la platja. No els interessa el més mínim tota aquesta reflexió que, d'altra banda, no entendrien.

Aquesta enorme massa de gent, quan va a votar vota no pas aquell que pot oferir millor perspectives al país, sinó aquell que s'assembla més a ell. És un fenomen paral·lel a la televisió: abans s'emetien debats o documentals, ara s'emeten realities perquè, per un estrany mecanisme, la gent vol veure a la pantalla la mateixa vulgaritat que troba i veu a casa seva.

Per tant, a l'hora de votar també prefereixen algú que parli com ells -en mal català o en castellà-, que es digui com ells -si mires els cognoms dels convergents, no sé pas de quin cony de reserva siüx els han trets-, que no tingui estudis, com ells i que experimenti -aparentment, és clar- les mateixes vicissituds que ells: malalties, embarassos, etc. Voten amb la polla: s'agrupen per afinitats molt primitives, de clan, defensant l'espècie i primant la genètica, la raça, les gònades, per damunt de qualsevol consideració racional que pogués apartar-nos d'etapes primitives de l'evolució.

Ja ho he dit moltes vegades, però l'evolució del catalanisme no va per aquí i, en conseqüència, cada vegada esdevé més minoritari: el catalanisme no és "guai", li falten paletes, caixeres de DIA, instal·ladors de finestres d'alumini. Li falta ser representatiu de la societat que vol governar. La represenativitat és imprescindible per a qualsevol govern, però més encara en una societat com la catalana, que no vota ni amb el cor ni amb el cap, sinó amb la polla.

2 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Tenim dues opcions. Anar fent pedagogia, com fem alguns, i tractar de convèncer la gent que per aquest camí no anem bé i potser seria bo de provar-ne un altre que ens eliminés els peatges fiscals i de tota mena amb el país veí, una tasca feixuga i, amb el personal que tenim, una opció quasi impossible de que triomfi, o agafar directament el camí de l’exili. Però... cap on?

Anònim ha dit...

Amb la polla? Amb la polla a la mà, que s'han castrat!