dilluns, 12 de maig de 2008

Convergents gais

El meu amic virtual Miquel Saumell diu que avui tenia pensat escriure sobre els convergais, la nova sectorial homòfila de Convergència, però que no ho fa perquè, en solidaritat amb alguns països d'Europa, en què avui és festa, prefereix descansar (http://elradardesarria.blogspot.com/). Convida, tanmateix, a pronunciar-nos sobre el tema, cosa que faig obedient.

A Europa, la dreta i l'esquerra fan exactament i des de fa temps la mateixa política. La diferència entre dreta i esquerra ja no és d'ideologia, sinó de persones: per atzar, en alguns països europeus hi ha un grupet de gent més ben preparada a la dreta i, en d'altres, a l'inrevés. Tant els uns com els altres resolen els problemes amb les mateixes solucions, que tendeixen a imitar malament els Estats Units i que els converteixen, doncs, en una mena de dreta esquerranosa o esquerra dretana.

En aquestes circumstàncies, les diferències entre els partits són de maquillatge, són externes, i es basen en foteses, bajanades o superficialitats. El nucli important del pensament, i la política que se'n deriva, és exactament el mateix; les diferències superficials entre dreta i esquerra són igualment cada cop menys nombroses, i es basen en tres o quatre qüestions que no tenen la més mínima importància per al país. Per exemple, una actitud més o menys bel·ligerant cap a l'Església.

Dintre d'aquestes diferències superficials, hi ha l'actitud envers l'homosexualitat. Tant la dreta com l'esquerra tenen un percentatge d'homosexuals que raneja el 5%, que és el que l'informe Kinsey diu que hi ha a la humanitat. Tant els polítics dretans com els esquerrans s'alliten amb els seus amants, pagant o no, i els tracten amb el mateix afecte o desafecte. Tanmateix, els uns, vençut l'Instant -com diria en Foix- surten per la tele i diuen que se senten orgullosos de ser gais, mentre que els altres, quan hi surten, és per dir-hi que els repugna que dos homes es puguin fer un petó, portant encara saliva a la boca. Només és una qüestió del grau d'hipocresia que vulguis posar a la teva vida, en cap cas de tendència ideològica o sexual.

A Europa sempre hi ha hagut homosexuals i aquests sempre han alliberat el seu desig igual que els heterosexuals. Independentment del que han dit les lleis en cada moment, mai no s'ha prohibit que, en la foscor d'una sagristia, per exemple, s'ajuntessin dos cossos ardents per obeir l'única gran, implacable i definitiva llei, que és la del desig. És cert que alguns han anat a parar a la foguera, però no més, posem per cas, que multitud de dones innocents que han estat titllades de bruixes i, en conseqüència, en virtut d'aquest concepte jurídic tan poc determinat, exterminades i anorreades.

Igualment ara, ningú no prohibeix que, a Catalunya, es practiquin tota mena d'actes homosexuals, amb la varietat que es vulgui, amb qui es vulgui i a l'hora que es vulgui. Entreu, per exemple, al xat de Chueca i, si teniu la sort que agradeu a algú, aquesta mateixa tarda ja podreu compartir el llit amb algú del vostre sexe.

Bé, essent així les coses, s'esdevé que aquest tema resulta tanmateix sensible, i la postura que hi adoptis ja et fa ser progre o no. Si defenses, per exemple, la independència de Catalunya, i t'arrisques a anar a la presó, com el pobre Franki, ets, ras i curt, un fanàtic. En canvi, si dius que és una vergonya que els gais siguin estigmatitzats, esdevens un heroi, un campió de la llibertat i el progrés humà. Per tant, està clar el que ha de fer CiU: ser el partit més gai de tots, crear sectorials gais arreu del país, posar d'ajudant d'en Mas un homosexual reconegut. I, sobretot, escampar-ho, tenint en compte que els socialistes tenen tots els mitjans del país al seu favor, per terra, mar i aire, i els convergents, només el full parroquial.

Fa uns dies ja vaig aconsellar a l'Artur Mas que abaixés el nivell i introduís en el seu discurs elements absolutament irrellevants però que són els que entén la gent i fa simpàtics els partits, i sembla que ho estan veient. Per tant, només puc felicitar en Mas per aquesta decisió, advertint-lo però que la tracti amb rigor, perquè una mateixa cosa, si la fan els socialistes és una heroïcitat, i si la fa CiU o ERC és un intent desesperat per no desaparèixer del mapa.

I, per cert -però això vindrà en un altre article-: per a quan el vot per als immigrants, amics de CiU? Que no veieu que està al caure i el primer que el defensi aferrissadament s'endurà tots els José Augustos, Mohamets i Marías Gracielas? Pitjor que els votants catalans no ho faran, i almenys us traureu la fama de racistes, que ara s'està estenent com una taca d'oli contra tots aquells que estimem el país i ens diem, per tant, catalanistes.

1 comentari:

Miquel Saumell ha dit...

No sé com qualifiqueu actualment als vostres alumnes, si per "millora collonudament" i tota aquella mandanga d'anys enrera, o amb lletres, o amb números de l'1 al 10 com es feia a la meva època, o si s'ha establert ja un altre sistema. (El meu fill petit ja té 22 anys i vaig desconnectar d'aquests temes quan va deixar l'escola). Veig que ja m’has fet els deures sense que ni jo t’ho demanés i... què t'haig de dir: un "9.5" per allò de que la perfecció no existeix, i no se'n parli més!

I respecte al dret a vot dels immigrants recents, dret que jo defenso sense reserves des de fa temps (els altres ja ens van arribar amb aquest dret inclòs, coses estranyes de les lleis), aquí hi veurem importants resistències per part de tots els partits establerts doncs a llocs com Santa Coloma de Farners o de Gramenet, Vic, Guissona, Cervera, etc. seria tant com donar-li sinó l’alcaldia sí almenys el control de l'ajuntament a la María Graciela de torn i, alerta, estic segur que no ho farien pitjor que els que hi ha ara. És a dir, entre votar a l’hereu d’en Clos i votar a la María Graciela, amb quedo amb qualsevol que no sigui l’Hereu. La millora estaria garantida!