Com la pluja lleugera que cau dolçament
i aconhorta i consola aquell qui la sent;
com la lleu simfonia que sona constant
i prolonga per hores el tímid instant;
com l’aroma de l’herba de camps en saó
que revifa la vida i li treu l’amargor;
com el cel de la plana que es mostra infinit
asserena l’angoixa, i commou el sentit;
com el gat que a la falda acut a reposar
i ofereix agraït el seu tacte turgent;
com la fruita que deixa un regust que revé
i convida per sempre a voler-la tastar
així la companyia, de lluny o bé proper,
fa plàcid i fa etern, amb tu, cada moment.
dimarts, 3 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada