dilluns, 2 de juliol de 2007

CiU i ERC i el dilema del presoner

Trec d’una pàgina web (http://www.xtec.es/~asarsane/Dilemapresoner.htm) aquesta explicació del famós dilema del presoner, un joc ideat per Albert William Tucker ara fa cinquanta anys, que s'ha fet servir molt en economia, biologia evolutiva o teoria política i social.

El joc té en compte dos presoners que estan incomunicats entre si, als quals el vigilant planteja la possibilitat de delatar l'altre presoner, amb la finalitat de salvar-se a si mateix d'una elevada condemna.

Dos lladres acusats d'haver robat un banc són detinguts i duts a la presó. Cada presoner està aïllat, sense poder parlar o intercanviar missatges de cap mena amb l'altre. La policia no disposa de proves suficients per a condemnar-los per robatori, o sigui que només podran posar-los una condemna lleu, d'un any de presó. El cap de policia, però, pensa en fer una oferta a tots dos lladres. A cadascun, per separat, se'ls diu: "Si delates el teu company, quedaràs lliure i ell serà condemnat a tres anys de presó, acusat de robatori. Ara bé, si tu el delates i ell et delata a tu, tots dos sereu condemnats a dos anys de presó".




Els presoners podrien raonar de la manera següent: "Si delato el meu company i ell no em delata a mi surto lliure (en lloc de tenir un any de condemna). Si el delato i ell em delata a mi, em condemnen a dos anys (en lloc de tres). Sigui com sigui hi surto guanyant, ja que la condemna es redueix en un any, faci el que faci el meu company". El problema és que l'altre presoner pot fer el mateix raonament, aleshores tots dos es delaten i són condemnats a dos anys cadascú, en lloc de l'any de condemna que els hagués suposat no delatar-se mútuament.

El joc del presoner explica perfectament el que passa actualment entre CiU i ERC. Aquests dos partits, en lloc de col•laborar entre ells i fer un front comú de defensa del país, es delaten mútuament a Madrid, és a dir, s’hi venen per un plat de llenties, procurant obtenir petits beneficis particulars. Els primers perjudicats són ells, que en lloc de complir una pena d’un any per càpita, en compleixen una de dos per càpita. És a dir, perden vots, credibilitat i força. I, en darrer terme, el perjudicat és el país, que continua a la presó i veu com es va ensorrant el seu sistema de partits i la seva identitat, i sent, llunyana, profunda i provocadora, la riallada dels carcellers.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

He llegado aquí a través de E-noticies.
Si callan los críticos de ERC irán perdiendo votos ó ganándolos de votantes no nacionalistas ú oportunistas de toda laya. El solo término de criticar a la dirección de cualquier partido, es tarea de titanes explicarlo fuera del contexto partidista.
La sociedad española y claro está la catalana incluída, está despolitizada y alienada con el sistema partitocrático vigente. Aún tienen el síndrome del guía necesario y quedaron huérfanos en el 75.
Gracias a la rapidez de los medios de comunicación actuales, hoy es posible rectificar con un poco de más éxito que antaño. Durante 20 años Catalunya ha perdido credibilidad en lo nacional. Pujol y sus mercaderes vendieron su dignidad NACIONAL por muy poca cosa.
Esperemos que ERC retroceda a la política anterior al primer tripartito, y coloque la soberanía en su prioritaria y tenaz lucha democrática.
Dificilmente se presentará una ocasión tan favorable para ello como la que atraviesa España en estos momentos históricos.

Charnego...impertinente.

Martí Duran ha dit...

Estoy de acuerdo con todo, excepto con lo de "charnego". Si no te respetas a ti mismo, malament rai. Yo también soy "charnego", lo que pasa es que llegué e Catalunya un poco antes: el siglo XVII, procedente de Occitania. Por encima de la procedencia o el idioma, tiene que unirnos la voluntad de ver el progreso de nuestro país.