La Chacón

Així com Bach és una prova –l’única– de l’existència de Déu, la secció local del PSOE a Catalunya, que rep el nom de PSC, és una prova miserable de la baixesa a què pot arribar l’ésser humà. No crec que hi hagi a tot Europa una secció o partit amb un nivell tan elevat d’analfabetisme perquè, sense cap mena d’exageració, és d’analfabetisme del que estem parlant, en aquest partit.

Recordo que, el dia que van anar a defensar l’estatutet de la vergonyeta al parlament de la metròpoli -en aquell show que va muntar en Zapatero-, la Manuela de Madre va acusar el PP de fomentar l’odi i l’obscurantisme. Va dir que els avis i rebesavis dels membres del PP havien governat l’Espanya del segle XIX, i que, com a resultat, havien generat la Inquisició. Els diputats del PP, que sí que van anar a l’escola, es van posar a xiular, esvalotar i fer tota mena d’aldarulls amb les excrescències o membres que Déu els ha donat. Però ella, duro, ni se’n va adonar: que sí, que sí, encara que no els agradi, vostès, al segle XIX, van crear la Inquisició. Encara que no ho vulguin reconèixer.

Ara han fet ministra la Carme Chacón, una persona que no sabria escriure una sola paraula sense una falta. De fet, dubto que sabés per on s’agafa el llapis. Aquesta noia és coneguda perquè va a tertúlies i pseudodebats televisius i fa bulla defensant el de sempre: la dona marginada, els immigrants i l’escola pública. També és la portaveu del PSOE a l’hora de valorar els resultats electorals a Catalunya, les nits d’eleccions. Els lectors recordaran que, a les 20.01, quan s’acaben de tancar els col·legis electorals, ella sempre surt dient que el PSOE ha guanyat, amb una inconsciència i una manca de qualsevol habilitat per a l’anàlisi política que fa, veritablement, por.

Recordo un programa de televisió que vaig pescar per casualitat en què sortia aquesta doctora en Ignorància. Li preguntaven què li semblava el procés harmonitzador de Bolonya, en l’espai universitari europeu. Com és sabut, aquest procés va motivar que Espanya eliminés les carreres que li semblaven inharmonitzables amb Europa que, curiosament, eren Filologia Catalana i Humanitats, la carrera estrella de la UOC que és, com qualsevol iniciativa catalana, un gra al cul d’Espanya. Bolonya també comportava –no sé com ha acabat això, perquè cada dia es publiquen centenars de milers de papers i no dono l’abast a llegir-los– que Història de l’Art i Història s’ajuntessin en una sola carrera.

Doncs bé, la doctora Chacón, quan li van preguntar què li semblava tot aquest procés, contestà que en un país com el nostre, que té tantes catedrals com la de Burgos, la de León o la de Sevilla, i monuments que són patrimoni de la Humanitat com l’Alhambra de Granada o el Alcázar de Torrecillas, era veritablement impensable que s’eliminés la història de l’art. Amb aquesta resposta quedava clar, d’una banda, quin creu la Chacón que és el nostre país i, de l’altra, quina valoració li mereix la Filosofia Catalana, que és com n’hi deu dir ella. És una valoració, per entendre’ns, que tendeix a zero, o que ja té del tot aquesta forma ovalada.

Aquests dies algun vellet del PSC ha dit que potser estaria bé que la delegació socialista tingués grup propi a Madrid. No cal dir que aquesta idea està cada cop més lluny de la realitat i que els socialistes espanyols, que són burros al quadrat, l’avortaran aplicant l’únic àmbit en què són eficaços, que és el del genocidi. De moment, ja tenim la Chacón més contenta que un gínjol a la Castellana, emprovant-se vestits de pell després de dir que no s’han de matar animals i lluint orgullosa la seva espanyolitat encomanadissa –encomanadissa als dos o tres no sucursalistes que quedaven al PSC.

Si els partits catalans no són capaços de defensar el país, com passa ara amb les lluites fratricides entre CiU i ERC i si l’horitzó que ens espera és, com en la majoria d’ermots d’Espanya, triar entre PP i PSOE, sens dubte votaré PP. Perquè penso que el batxillerat (no goso ja parlar d'universitat) serveix per a alguna cosa: al capdavall, en sóc professor, i bé haig de defensar la feina que faig. I penso que, d’aquestes coses per a les quals serveix, una és per a formar la gent que ha de dirigir el país: les empreses, els centres culturals, el govern. No pot ser que tota la gent vàlida es refugiï a la poca empresa privada que queda i que al govern hi tinguem alumnes de la UAC. Tard o d’hora, això es farà notar. El PP, contràriament al PSOE, té l’avantatge que la majoria dels seus membres saben llegir i escriure: alguns han anat, fins i tot, a la universitat. Se senten molt espanyols, amb raó perquè ho són, però no menys ni més que els socialistes: tots els espanyols són, al capdavall, toros, amb les banyes més o menys esmussades. De la mateixa manera que aquí tots som, al capdavall, burros, obedients, desorientats i sense cap mena de patriotisme, només buscant qui ens dóna un bri més d’alfals eixarreït.

No pot ser, companys, no pot ser: Margarita Álvarez, Joan Clos, Carmen Chacón... Són massa. Un país, ni que no sigui el meu, no pot aguantar aquest grau de subnormalitat al poder. Cal actuar ràpid abans que s’aconsegueixi la utopia socialista: ser tots iguals, però no com a companys de Harvard, sinó com a estadants en una granja de gallines, que es mouen al so de "tites, tites".