Arran de la reacció d'energumen que està tenint el Sr. Hunold amb el tema del català, m'han tornat a venir al cap dues idees que observo darrerament en algunes empreses, especialment les mitjanes i grans. Caldria que els defensors de la iniciativa privada -com jo mateix- tinguéssim en compte aquestes característiques de l'empresa europea actual, per tal de no idealitzar-la excessivament:
1. Moltes empreses maltracten el client. No diré noms per no cometre una imprudència punible, però crec que tots en tenim l'experiència. Ja no és sempre vàlid allò de "el client sempre té raó" o bé "hem de ser amables perquè, si no, la competència se'sn tirarà al damunt". Hi ha un bon nombre d'empreses que tracten despòticament els seus clients i, tanmateix, tenen una bona quota de mercat i fan grans beneficis.
2. Moltes empreses mantenen un elevat percentatge de treballadors inútils. Ja ho va denunciar la Corinne Meyer al Bon dia, mandra. Són treballadors que, sense fer gaire soroll, no fan tampoc gaires aportacions, o cap ni una. Tenen molt poca productivitat però ningú no els toca.
Aquestes dues característiques són estranyes, perquè tots les associem més aviat a l'Estat, als funcionaris, a l'ocupació pública. Però també es donen en l'empresa privada, de manera que podríem dir, en cert sentit, que moltes empreses privades també tenen funcionaris.
Adverteixo als advocats d'Air Berlin, que estan a la que salta, que aquesta reflexió no s'adreça a la companyia del seu client, sinó que és de caire general, sobre la nostra societat. Per entendre-ho d'alguna manera, jo diria que l'acomodació general de la societat europea, allò de passar l'estona amb el MSN, ha acabat afectant el clima general, i ha rebaixat l'exigència dels empresaris cap als treballadors i dels clients cap a les empreses. Per necessitat o per força, però és així.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Aquest tema d’avui és interessant perquè crec que realment es tracta d’un canvi cabdal en la economia actual. Penso però, que l’origen del problema té poc a veure amb el MSN. Simplement el que està passant a les empreses és el mateix que està passant amb l’educació o la televisió: ningú té avui dia interès a produir excel•lència. I no és que les empreses siguin “dolentes”, simplement la gent no ho demana, prefereixen un producte rebentat de preu tot i que sigui mediocre i el servei lamentable. Això també es repercuteix als empleats de la pròpia empresa: Quan el que tens és un exercit de mil•leuristes perquè pagar més et faria poc competitiu, és difícil que tinguis empleats motivats i disposats a donar un bon servei.
Publica un comentari a l'entrada