dimarts, 3 de juny de 2008

Els bibliòfils



La diferència entre un bon lector i un bibliòfil és de tipus eròtic. Un bibliòfil no és pas millor lector, ni més lector, que una persona que llegeixi habitualment. Més aviat al contrari: sovint llegeix menys, complagut ja del tot amb la contemplació del llibre com a objecte.

Una persona a qui li agradi llegir demanarà els llibres a amics. Sovint anirà a la biblioteca i, quan els hagi llegits, ja no en voldrà saber res més. Si els llibres són seus -i, de vegades, si no ho són- no li farà res guixar-los, rebregar-los, doblegar-ne les pàgines per marcar més clarament l'última que ha llegit.

Un bibliòfil, tot això ho troba injuriós. No deixa els llibres no pas amb la por que no els hi tornin -mal menor- sinó amb la por que els hi tornin sense aquella àurea d'immaculat que posseïen. Els llibres, els bibliòfil els vol posseir, perquè pertany a la natura mateixa de qualsevol amor -si més no, l'humà- la voluntar d'apropiar-se de l'objecte que s'estima.

Un bibliòfil necessita viure envoltat de llibres, encara que n'ajorni la lectura en una data que ni ell mateix sap si arribarà. Quan els toca, es gauba amb el tacte, amb l'olor dels papers -tan diferents-, amb la forma de les lletres. Si vénen de fora, els atresora amb el convenciment que té una cosa diferent i única, que el fa especial entre la resta de mortals del lloc on viu.

El llibre no morirà mai mentre hi hagi bibliòfils. És el fetitxe d'un percentatge diferent de la societat que, per sort, no veu com, contràriament al que passa sovit amb les diferències, la seva és humiliada o perseguida penalment. Caldria saber, això sí, quants fetitxistes del llibre hi ha, quin percentatge està tocat d'aquesta pertorbació. Llavors es podrà dir, en el futur, quantes editorials hauran de plegar.

2 comentaris:

JOAN CALSAPEU ha dit...

En el fetitxisme bibliòfil hi deu haver un fons de perversió. El teu apunt em fa pensar en un bibliòfil felanitxer, Joan Cerdà, que el 1934 es va fer fonedís amb un grapat de llibres antics que va robar de l'Ajuntament. Val a dir que també va saquejar la caixa de cabals del consistori. A finals d'aquell any el van localitzar a Manacor i el van tancar a la presó. Com que era republicà i catalanista, l'estiu del 36 el van pelar.

Ramon Torné ha dit...

Com que la gent no llegeix llibres, i menys si són de poesia (poesia grega, posem per cas), no s'adonen que el vídeo de YouTube és el famós poemet de Safo...
Així anem.