Una altra de socialistes

Continuo obsessionat per saber què deu haver-hi en un cervellet socialista. L'altre dia ja donava una pista i avui n'he trobada una altra.

Resulta que vaig llegir no sé a on que el primer secretari i soci de la Joventut dels Socialistes de Catalunya havia dit que en Bono seria un mal president del Congrés espanyol. Em va sorprendre que fins i tot un socialista sabés distingir entre democràcia i dictadura, i vaig pensar "mira, aquest noi potser té el batxillerat i tot".

Vaig entrar al seu blog (http://raulmorenoblog.blogspot.com/) i li vaig dir que, sabent llegir i escriure, no entenia que fos socialista. Bé, li ho vaig dir d'una manera més educada, eh? Ara veig que el meu comentari l'ha censurat, també, i en canvi n'ha publicat un que li fa la pilota. Res d'anormal.

El que em sorprèn és la notícia en què s'ha fixat el xicot avui per comentar: que en Carod es veu que ahir va anar a demanar un tallat i, com que no li van contestar en l'idioma del país, va fer els possibles per fer-se entendre (demanant-lo en francès, que és un idioma que deu saber). Això li fa gràcia, al socialista: no sé per què, perquè la notícia, al seu blog, no apareix comentada, sinó tota pelada, treta de l'e-noticies.

En canvi, al socialista no li ha cridat l'atenció el que es va publicar ahir, que és que cada català té un dèficit amb Espanya de 3.000 euros. Si el noi té xicota, pare i mare, la seva família regala a Espanya 12.000 euros, com a impost d'espanyolitat. Això tant li fa.

Doncs no sé, a mi m'importa molt més això que no què fa en Carord-Rovira per a demanar un tallat, sincerament. A un socialista també li hauria d'importar molt: amb aquesta fotracà de milions, com diuen al País Valencià, podrien donar 50 condons a cada nen de Catalunya, regalar-los els llibres i pagar els audífons dels iaios. Ai, però això són fets i no paraules, i no tocava. O era a l'inrevés?