dijous, 6 de setembre de 2007

Bromes d'estiu

No sóc partidari de perdre el temps amb habitants de Catalunya que tenen molt clar que són aquí per dret de conquesta, que no parlen català tot i que les seves famílies fa més de cent anys que viuen al país perquè entenen que els pobles indígenes no són objecte de tracte, sinó d’arrasament i que, quan els dius que el 40% del que guanyen se’n va a Espanya, et surten amb un dels quatre o cinc estirabots recurrents de l’espanyolisme, que un dia em dedicaré a endreçar en una llista però que indico en tot cas que caldria renovar, perquè sonen a disc –i ratllat– de la Piqué (no del Piqué, que aquest ja ha fotut el camp).

He arribat a aquesta conclusió després d’haver perdut unes 300 hores de la meva vida intentant convèncer del meu argumentari una companya de treball, i veient que hem acabat ella igual d’espanyola que abans i jo igual de català que abans. També penso que igual que jo he perdut 300 hores, Catalunya ha perdut 300 anys buscant l’encaix a Espanya, és a dir, buscar de fer funcionar un aparell que al capdavall del fil només té mascle i quan el fiques a l’endoll també hi ha mascle i prou, i veient com les guspires, bo i les tiretes amb què enganxem els dos mascles, salten contínuament, desmunten l’invent i ens fereixen a tort i a dret.

Malgrat tot, des que em vaig fer frare –menor, eh- tinc molt de temps per a l’estudi i el treball davant de l’ordinador, i més aviat per tedi o avorriment que no per una altra cosa, em dedico de vegades a enviar a espanyols missatges de natura diversa. És una mena de terrorisme de criatures, un passatemps inofensiu que contribueix al meu equilibri emocional a base de tornar a Espanya un u per mil de la porqueria que ens aboca.

L’altre dia vaig descobrir que Ciutadans-Ciudadanos partido de la ciudadanía ha endegat una campanya que es diu “laicismo banderas”. La cosa té conya perquè, si cal laïcitzar les banderes, ja podem eliminar les de la meitat del planeta, començant per la d’Europa, les dotze estrelles de la qual no són els dotze països, com pensa gairebé tothom sense saber tampoc quants països hi ha a la UE, sinó el símbol marià, és a dir, la corona –suposo que cristiana- que fulgeix sobre el cap de la verge Maria “splendens ut sol”, com diu l’església de Pineda).

La campanya, però, no té res de laïcisme: és, simplement, una campanya nacionalista més, com totes les de Ciutadans. Hi podeu participar, o fer-hi el pipa, a http://www.ciutadans-ciudadanos.com/, i veureu que ofereix diverses possibilitats: una és, per exemple, descarregar-se un formulari, emplenar-lo i lliurar-lo a l’ajuntament que no tingui penjada la bandera espanyola (si és que en queda cap), comminant-lo a penjar-la en virtut d’un d’aquests actes d’opressió nacional que a Espanya anomenen “lleis”.

L’altra possibilitat és escriure directament a Ciudadanos delatant el traïdor (encara que no es diu en lloc, suposo que amb l’esperança que ells facin la gestió, oi?). Doncs bé, recordant el meu estimat Narcís Oller, em vaig inventar una població de la “província” (que ve de pro-vincere, “la vençuda totalment”) de Girona, que és un lloc on, en l’imaginari dels Ciutadans, es congrien tota mena de malures, bruixes i catalans. La carta, que vaig fer en el meu millor castellà, diu el següent:

Distinguidos señores,
En el ayuntamiento de Vilaferniu, en la provincia de Gerona, ondea sólo la bandera regional o catalana.
Habiéndome enterado de la campaña que, con muy buen tino, inician ustedes, al efecto de que ondee en todos los ayuntamientos de la Nación la insignia que la representa, les comunico esta eventualidad, para que la tengan en cuenta e inicien al efecto las acciones que estimen oportunas.
Viva España Unida y la Libertad.
martí

Fa pocs dies vaig rebre la resposta del ciudadano informàtic, que em va escriure el que transcric ara:

Apreciado Martí:
Agradecemos tu participación en la campaña por el cumplimiento de la ley de banderas. Esta campaña viene motivada por la reclamación de la normalidad democrática que supone el cumplimiento de la ley. Una ley que se ignora deliberadamente en algunos ayuntamientos debido a que los políticos convierten a las administraciones públicas en escaparates de sus ideas independentistas. Las administraciones son de todos los ciudadanos, no son propiedad de los que están al frente de las mismas.

Esperamos que sigas participando en las futuras campañas que se llevarán a cabo desde Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía.

Atentamente,
Secretaría de Comunicación e Imagen
Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía

La resposta és graciosa i m’he pres la molèstia de fer-vos-la arribar per alegrar-vos una mica la grisor de la quotidianitat. Demostra l’obsessió d’aquesta gent per un sol tema, la inseparabilitat d’Espanya, i l’infantilisme extrem dels seus arguments (perquè, posem per cas, si un poble té la sort de tenir un alcalde independentista votat pel 90% de la població, què ha de lluir l’”escaparate”? la bandera que vol la població o el brazo incorrupto de santa Teresa?). També alleuja una mica, aquests dies que veiem que els nostres polítics són tan i tan i tan burros i més i més i més encara egoistes, veure que ells encara en són més, d’infantils, imbècils i inútils: en efecte, enlloc no es diu que pensin iniciar cap acció contra l’ajuntament esmentat i enlloc tampoc no s'indica que el ciudadano cartògraf hagi buscat Vilaferniu al mapa i no l’hi hagi trobat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

fots pena xaval!!!