Un dels atacs que s'han fet durant segles als catalans és que som "provincians". La base de l'atac era el voler mantenir la llengua: l'oposició era espanyol = universal / català = provincià. Malgrat la insistència, l'atac no va quallar, per la senzilla raó que s'és o no provincià no pas en virtut de l'idioma, sinó en virtut de la mentalitat. Així, Rússia és, dins del món globat, una regió provinciana, encara que el rus es parli molt; inversament, els Països Baixos són un dels territoris més avançats del món, per bé que el seu idioma, el neerlandès, sigui minoritari.
Les coses, però, han canviat. Ara sí que Catalunya és provinciana i, curiosament, ho és en el moment en què ja gairebé no es parla català. La llengua universal ens ha arraconat a la província. M'explicaré amb un exemple estiuenc.
Un dia d'agost vaig anar a dinar a un restaurant de luxe. No ho faig gaire, això, perquè el valor afegit que comporta per a mi la llagosta sobre la truita de patates no supera el trauma de la pèrdua d'unes quantes desenes d'euros. Però, de vegades, t'hi trobes.
El restaurant de luxe era a Blanes i, com sempre, vaig parar l'orella a les taules del costat. Totes dues parlaven de Madrid. A la primera, un senyor gran amb un fort accent català, encara que amb una sintaxi castellana perfecta, explicava en aquest darrer idioma a una parella que el parlava les seves aventures a Madrid quan era més jove. Tot eren lloances.
A la segona, una parella comparava, en català, Madrid i Barcelona. Es feien constar evidències: Madrid té centenars més de quilòmetres de metro, les avingudes són moltíssimes més i més amples i arbrades, hi ha una activitat de tota mena que supera de molt la barcelonina. La conversa, però, acabava amb una petita nota de catalanisme regionalista: malgrat tot, el comensal masculí preferia Barcelona, ni que fos per la platja (darrerament d'una brutícia infecta, per cert).
L'anècdota és significativa, perquè aquestes taules eren ocupades per petitburgesos catalans, és a dir, els que durant dos segles han construït el país. Ara el seu horitzó s'ha empetitit tant que no hi veuen més enllà de 600 quilòmetres, que no tenen altre tema de conversa que el Madrid/Barcelona (nom d'un local al carrer Aragó, per cert, si no recordo malament). I el seu nacionalisme es redueix a preferir Barcelona perquè té platja.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Sí, el Madrid Barcelona (o Barcelona Madrid, no ho recordo bé) està situat al Carrer d'Aragó tocant a Passeig de Gràcia, al costat mar.
Hauríem de deixar aquest provincianisme i mirar fora de les fronteres, i veure, que a Berlín, per exemple, els carrers estan més nets, el transport públic és més eficient (encara que més car) i coses d'aquestes. Madrid està bé, igual que Barcelona, però hi ha ciutats millors (particularment parlo de Berlín).
Hola
He esmentat l'exemple de Berlín perquè és l'única ciutat alemanya en la que he estat, i hi he estat bàsicament perquè estudio alemany a una EOI (ara començaré 2n).
M'agradaria conéixer més profundament Alemanya perquè és un país que m'ha captivat desde que estudio la seva llengua.
Intentaré anar a Munic (München com en diuen ells). Quan hi vagi, ja li explicaré (el tracto de vostè o de tu?)
Zakaj pa ne:)
Publica un comentari a l'entrada