dilluns, 8 de setembre de 2008

Una reflexió sobre la feina

Hi ha molta gent que es pensa que, a la feina, és imprescindible. Es tracta d'una de les múltiples il·lusions que es poden anar mantenint mentre la realitat no obligui a desmuntar-la. Aquesta realitat, per la seva banda, pot actuar ben tard i, de fet, hi ha gent que ha arribat a la jubilació convençuda que l'empresa faria fallida sense ella.

Cal lluitar enèrgicament contra aquesta il·lusió vana de la imprescindibilitat i fer veure als alumnes, de ben petits, que treballar sota contracte no és altra cosa que prostituir-se i que, en conseqüència, la societat no té prevista per a la feina cap altra recompensa que no siguin els diners. Aquests diners es guanyen a canvi de lliurar en la producció d'un be o d'un servei un talent innat, una preparació determinada, uns coneixements en un camp concret o un temps que tenim limitat per una llei evident de la natura.

L'equiparació del marc laboral amb una activitat de prostitució, que personalment veig amb una claredat meridiana, cal compaginar-la amb una altra idea igualment important, i és el caràcter sagrat de la feina no pas pel marc laboral en què es fa que és, com indico, de pur proxenetisme, sinó per la relació que establim amb l'objecte produït. I és aquí on s'equivoca la gernació de ganduls que aprofiten aquest caràcter prostititiu de la feina per no treballar.

I és que la feina, al meu entendre, s'aguanta sobretot per la relació sensual que establim amb l'objecte de la nostra activitat, just al contrari del que deia Marx: l'home no s'aliena en l'objecte, sinó que hi fa l'amor. Un informe ben fet, una pàgina web ben dissenyada, un capítol d'un llibre de text que s'entengui bé, una classe rodona, són un poema per ells mateixos, són un tast de la bellesa que ens salva. És aquesta bellesa de l'obra que hem parit, aquesta capacitat que hem tingut de fer una cosa agradable, el que justifica la feina i la fa sagrada. Bo i sabent que l'objecte és, certament, efímer: ho veurem quan la pàgina web sigui substituïda per una altra, quan llencin l'informe a les escombraries, quan ningú no es recordi del que hem dit a la classe. Ningú no ha dit que una cosa bella hagi de ser, també, duradora.

En un marc laboral que és de prostitució, ens queda l'experiència íntima de nosaltres amb la cosa, una experiència que no podem comunicar i que transcendeix qualsevol baixesa derivada d'una relació laboral que ens podria embrutir. És la sensualitat el que justifica la feina, com justifica qualsevol acte de la vida. És curiosament en aquest nostre poble tan poc sensual, també, on sovint es treballa tan malament.

5 comentaris:

Kevin ha dit...

Hi ha d'altres, però, que no senten cap tipus d'amor cap a la seva feina o objecte que produeixen. És per això que hi ha gent que va tan cremada per la vida.

Pensar que un és imprescindible a la feina és sobrevalorar-se massa i no tenir ni una mica d'humilitat. Si aquesta persona ho és, d'imprescindible, tampoc ho ha de pensar ni dir. El moment que s'ho cregui, es relaxarà, i la òbvia conseqüència és que el seu rendiment baixarà i per tant, podrà ser prescindible.

Salutacions.

Martí Duran ha dit...

Ara no sé si t'haig de deixar el comentari aquí o al teu blog. Bé, en tot cas sí que sé alemany i et recomano que compris llibres en aquesta llibreria: https://www.froelichundkaufmann.de/shop.cfm Surten més barats que aquí i arriben abans.

Pel que fa al tema del Nadal, evidentment cadascú es pot sentir el que vulgui, però únicament pretenia insistir sobre dues coses que em causen una mica de desconcert:

1. Que se senti precisament d'una cultura que és la que vol substituir la seva. Sembla com una mena de cosa innata que tots ens estimem la llengua que ens parlen de petits, i la manera de veure el món que ens transmeten.

2. El fet que els mitjans espanyols es facin tant de ressò d'aquest cas, perquè els convé, i no surtin mai els contraris. O, com a mínim, que no carreguin de tantíssima dosi nacionalista una cosa que simplement és un bon esportista que, per atzar, ha nascut a Mallorca.

Gràcies pels comentaris, Kevin.

m

JOAN CALSAPEU ha dit...

Coincideixo de ple amb tu, Martí. Ja fa molts anys que també veig la sinonímia entre prostitució i treball remunerat -cosa que, d'entrada, no diu res contra la prostitució.

Però no en fa pas tants que sóc conscient que aquesta equiparació no justifica els ganduls i els malfeiners. En la feina que fem hi ha un part important de la nostra dignitat. I la bellesa que hi ha en l'obra ben feta, i la sensualitat que la inspira, ens redimeix de totes les obagues de la vida i la fa bonica de ser viscuda -jo ja no busco el sentit (que és un miratge), sinó el goig, la sensualitat i la dignitat.

Anònim ha dit...

kar sem iskal, hvala

bernik ha dit...

Martí, amb el teu llibre de llatí has fet un magnífic exercici de prostitució (vull dir que el llibbre està molt bé :)