dimarts, 1 d’abril de 2008

El catalanisme resclosit



Aquests dos darrers anys, aproximadament, ha sorgit una gran quantitat de plataformes sobiranistes, independentistes o catalanistes pujades de to. N'esmento algunes de les que em vénen al cap, i que han tingut més ressò:

Fundació Catalunya Oberta
Sobirania i Progrés
Plataforma pel dret de decidir
Reagrupament.cat
Desfederem-nos
Cercle d'Estudis Sobiranistes
Refundació de la Fundació Trias Fargas

Amb una paciència infinita, he anat escrivint a totes aquestes iniciatives així que n'he tingut coneixement. Els he felicitat, els he enviat el meu currículum (que inclou un màster pel centre més important del món en Dret europeu) i els he indicat que posava a la seva disposició tot el meu temps, tota la meva il·lusió, tot el meu modest talent. Mai no he rebut cap resposta de ningú.

Comprenc algunes coses. Per exemple, que moltes vegades, darrera de noms solemnes com els de tots aquests centres, hi ha una persona o dues. El Cercle d'Estudis Sobiranistes, per exemple, són tres persones: un secretari el nom del qual ara no recordo, l'Hèctor López i l'Alfons López Tena. Entenc, doncs, que segurament falten mitjans humans per a donar resposta a les propostes.

També sóc totalment humil i no penso pas que hagi de revolucionar res. De fet, penso que seria un mal polític, i per això mai no m'he ficat en política professional. No demano pas, doncs, que tota aquesta gent em lloï i em vingui al darrere com a salvador de la pàtria.

Ara bé, si una persona, davant d'una iniciativa que presentes, se t'ofereix entusiastament, no es mereix, com a mínim, una resposta? I si sembla que no és imbècil del tot, és perdre tant de temps quedar-hi una tarda i veure quines idees et pot aportar, ni que sigui per a aprofitar-ne una o dues? No, no sembla pas el cas.

Algunes d'aquestes fundacions diuen que estan pensant. Mireu, per exemple, la Trias Fargas (http://www.fdtriasfargas.cat/), que fins i tot ha cancel·lat el seu web habitual i ha penjat un "no molesteu, que estem pensant". Però sempre pensen els mateixos, i fa la sensació que el que rumien amb tan d'afany és si ara el secretari adjunt passarà a ser coordinador de relacions exteriors o cap de premsa de la nova oficina que s'obrirà a Nova York. Ningú no pensa, pel que sembla, en com ens podem salvar tots plegats -o, si ho pensen, ho deuen fer basant-se en Prat de la Riba, perquè de catalanistes actuals, crec que en coneixen ben pocs, llevat d'ells -si és que ho són.

Lamento profundament aquest tancament, aquesta pudor de resclosit. És una de les causes del fracàs del catalanisme -no l'única, per descomptat, que el fenomen és molt complex. Comprenc que hi ha factors contra els quals no podem lluitar, com ara que Madrid ens tingui agafats pels collons i ens digui fins les gotes d'aigua que podem consumir. Però algunes millores depenen només de nosaltres, i ens comportem com en una gran bacanal incestuosa, podrida i provinciana.

PD: Salvo d'aquestes crítiques el Sr. Artur Mas, que contesta els meus correus, el Sr. Lluís Rovira Pato, que em manté al dia del que passa a Desfederem-nos.cat i, parcialment, el Cercle d'Estuis Sobiranistes, que mai no m'ha contestat però que, en canvi, m'envia els diversos estudis que fan i que publiquen en PDF.

4 comentaris:

Miquel Saumell ha dit...

Quanta raó que tens, Martí! Tinc experiències molt similars. Artur Mas acostuma a contestar, sí, tal com feia (i fa encara) Jordi Pujol, encara que el contingut de les seves respostes a vegades fa pena. Però la majoria del polítics, (empleats nostres, no ho oblidem!) els sembla que això de contestar l'amo no ho han de fer mai. Els sembla que seria degradar-se massa. N'hi ha alguns com ara Carod que no contesten mai, o almenys aquesta és la meva repetida experiència. En canvi fa més d'un any que aquest senyor dedica molts recursos i temps a que el tractin de vicepresident de la Generalitat, quan qualsevol persona mitjanament informada sap que només és un conseller, i en Montilla fa veure que no ho veu. D'això alguns en diuen prioritats, i jo les qualifico d’equivocades.

Joel i Marc: ha dit...

el sr.mas catalanista?
anem arreglats, doncs...

Anònim ha dit...

Crec q s'hauria d'aclarar q el senyor Mas, tot i no ser independentista, es mes catala que en Carod per exemple, que ha fet president de la Generalitat un home que no sap ni parlar catala correctament.
Em considero ben independentista, pero ara mateix crec q CiU pot fer mes q nosaltres, q ERC amb el senyor Carod. I aixo ho va pensar molta mes gent q jo, ja q a les eleccions es va veure ben clar

Anònim ha dit...

En resposta a l'anònim anterior:

I tu si que en saps de parlar Català?

És que he vist com has escrit "catala" en lloc de "Català", entre d'altres faltes, i estic ben segur de que en Montilla no cometria mai aquesta errada.